l’elixir dans vous délires le noir pareill

Se ferme comme les pages d’un dictionnaire

Ce son les mots avaleurs angoisse pressees

Les yeux cachent une animal temble comme une

Obsession creux de lumiere dans le douleur

O ici la mort va vite rapproches vous a la civilisation dans les yeux d’l’aguil

         Dans  l’eliptique je troube       l’univers qui comance d’une planet .

A Isabel·la

Alhora ti digono fai tanti anny

qui siamono comme due arberei

reipensando

dal mio cuore di tanta longesse,

 d’il vivere nostro,

da virtute  ritrovatta, i

n il senso de restarsi insiemen,

 ho di tanti occhi in la profundita

 dil tempo dintro da me,

cantabile harmonia qui conducheno

al sole absorto da la bellezza dil nostro mare.

Paula Bonnin

Te diria amor a cau d´orella,

dolçament sense presa

acaronant els gessamins,

per postrar-tels  peus

aletejant les penes, lentament

com si d´un viatge es tractés.

Navegant.

                                               I per antics mercats,

cercant perfums, sabors, tresors

                                   i la nostra illa          

com si res ens hagués ferit

                                   l´anima lleugera.

Passegem junts a la vora de la mar.

                                                       

                                                         Les teranyines dels meus cabells

espols i  amb una copa

d’alambí de rosada  i herba sana,

me sec devora l’esguard de l’olivera...

Ha acabat la guerra

de punyals corcats de febre

que han cinglat per les onades del meu call

i tiraré en la fona un aplec de petons

per damunt la nit roja

i dansaré en la molsa enganxada al cos .

                                                         Contem una historia

que ens fasi passar la nit,

mentres els altres

cercan la ciutat d’or ...,

nosaltres protegirem

 l’infinitat de colors

que am deixat pel camí

                                                          i els tornarem a gaudir

 lentament, amb el ulls plens .