Les teranyines dels meus cabells
espols i amb una copa
d’alambí de rosada i herba sana,
me sec devora l’esguard de l’olivera...
Ha acabat la guerra
de punyals corcats de febre
que han cinglat per les onades del meu call
i tiraré en la fona un aplec de petons
per damunt la nit roja
i dansaré en la molsa enganxada al cos .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada