Ja he mosegat el fil d’Ariatna amb les dents,

                      tenc el meu cos ple de grisos.

  

Ni culpes

ni altius personatges,

deixau que el sol venguí

dintre aquesta nit i ma fecundi,

i dels peixos deurats que parire,

il·luminare els nostres oceans.

Verdor darrera l’escarxa de

reflexos estirats a tiralínies,

presencies contrast dintre l’espai.

Balquena de petjades d’escuma,

ribes a tast de llavis,  

llum , ombres del bosc, cromàtics.