Ja he mosegat el fil d’Ariatna amb les dents,
tenc el meu cos ple de grisos.
Ni culpes
ni altius personatges,
deixau que el sol venguí
dintre aquesta nit i ma fecundi,
i dels peixos deurats que parire,
il·luminare els nostres oceans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada