De peus davant tu

I  els dies  passen amb renou de balanci,

mercant espais entre els  cossos,

 sents  l’aire que transcorre damunt les hores,

ens aixopluga, ens tira a la paret,

omple boscos i rierols i l’ encletxa mes fonda

i ens atenua la mirada,

perquè esbossar amb els llavis la paraula,

 el somriure i la pell mes fonda.

Cerquen un espai íntim on les campanades exaltin

el betai de les hores.