Jo amb la ma tenia

dues flors per regalar-te,

                    quan vaix neixer,

                   

                    els meus llabis

besavan l’aire 

                    a casa nostre,

                    cercava de brassos,

un ale sense aturar-me.

 Hivern fredor de gleceres,

de  betec de porta,...

                    -mortada l’escomesa de primevera-,

estrall de sorra, de negror

vidres  a  turbant, a falda a tremor

hospici de  trena negra.