Mestra vull aprendre el que saps

Al mig  del calze, vernissos i

 un munt de llibres, jo ma perd,

el paper  m’agrada

 les taques negres a lletres també,

que esperes a tenyir els fulls,

 ha comprar dues unces de blavet,

i dintre del blanc d’eufòria

 podré tenir el meu cel,

m’enfilaré als arbres,

 podré veure dintre l’espai,

 en calidesa d’estança i suc de magranes.

 M’asseuré damunt les forques de Poseido.

Un dia plujos de març

com un altre,

si no fos perque amb els ulls oberts

t’he besat als llavis,

no calia la destrosa dels niguls,

ni enfonsarse dintre una peret de marge.

N’es tan insipit roegar vinagrella,

si no es estirats a la gespa

armitg de roselles,

llegint un poema.

                                            Luchiano Visconti

                                                                             Morte in venezia

La longese dil mio corpo a ritmasso,

da tante fiori he bebutto, il suo passagio,

da belle notte o alsato la sobrieta finno

la bianchesa a la altitudine,

o visto adormerci il sole

per tanti posti, qui adesso

rimano cosi immovile per vederti,

i ti donno la mia densita, in il transcorso

di la lontanansa dil mio cuore.