Un dia plujos de març
com un altre,
si no fos perque amb els ulls oberts
t’he besat als llavis,
no calia la destrosa dels niguls,
ni enfonsarse dintre una peret de marge.
N’es tan insipit roegar vinagrella,
si no es estirats a la gespa
armitg de roselles,
llegint un poema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada